Ajuntament de Toràs

Rutes turístiques

1) CAMÍ SANT JOAN FINS AL RIU I VOLTA Iniciem amb la ruta de xicotet recorregut, des de Torás cap al camí de Sant Joan, al voltant del qual són tot camps de regadiu amb cultiu d'hortalisses, ametlers i oliveres, al final del qual es troba la caseta de Sant Joan, utilitzada en l'antiguitat com a refugi de transeünts en dies de tempestat; seguim la baixada cap al riu Palancia, comencem a escoltar l'alegre cantussol de les seues aigües, i els trineus de diversos pardalets que s'aproximen a saciar el seu set, la baixada és molt empinada.

 

Pels seus voltants es troben els romers impregnant l'irrite amb les seues fragàncies, una vegada en el riu, si ens aproximem sigil·losos, veurem botar les truites jugant en l'aigua; és un tram del riu on es pot practicar la pesca sense mort, amb uns quants pous i rabejos d'aigua que servixen com a refugi i viver de la truita arc-iris autòctona del riu Palancia.

 

El paratge és pintoresc amb els seus oms i juncs, molt adequats per a relaxar-se en contacte amb la pura naturalesa, ja que es tracta d'un paratge salvatge on no ha entrat la mà de l'home. La tornada es pot fer pel mateix camí que hem anat, o creuar el pont i pujar a Bejís on agafarem la carretera cap a Torás.

 

2) TORÁS-FONT CAMARILLES-PANTÀ-ESTACIÓ-AIGUA ROÏNA- TORÁS RUTA DE LLARG RECORREGUT Una ruta de llarg recorregut obligatòria és, des del poble fins a l'estació fent un descans en la font Camarilles, d'immillorables aigües, i una vista fabulosa amb el pantà ple d'aigua, on es poden donar un capbussó a l'estiu. Continuem el recorregut cap a l'estació, si es fa a la primavera estan tots els camps plens de flor, desprenent les seues suaus fragàncies, ja que en esta zona la major part dels cultius són ametlers.

 

Ja en l'estació estem rodejats de pins que ens oferixen ombra i frescor, per a prosseguir el camí prenem el de la dreta cap al pulmó de l'Alt Palancia, durant quatre quilòmetres travessem la pineda de l'Aigua Roïna, amb les seues roques de llosa de roig donant un aspecte rogenc al terreny, també trobem minerals com a pirita i quars. A la tardor és un pineda molt fèrtil per a la recol·lecta de fongs com el rebollàs i el bolet de xaparra molt valorada per la seua finesa i sabor, seguim fins a la vall de la Portera, cap a la carretera i volta al poble.

 

3) RAJOLÍ-CAMARILLES-FONT MALAÑO- TALAIA Des de la Glorieta, iniciem el camí per una senda aclarida cap a la font del rajolí, un dels llocs on es troben alguns dels últims oms de la Comunitat Valenciana. Al llarg de la senda ens trobem amb la séquia per a reg dels cultius d'esta zona que s'abastix de la font del Rajolí. La climatologia d'esta zona conjuntament amb la humitat de les seues parets, és idònia perquè es desenrotllen les violetes, embellint tot el camí pels seus contrastos de color ( es mesclen colors violeta i blanc) tan difícils de veure en paratges silvestres, tots els racons estan plens de romers, timons i espígol, en algunes roques podem trobar te i poliol silvestre, també infinitat d'esparregueres, que si la primavera el plujosa podem recol·lectar espàrrecs bladers autèntics, per a fer el sopar.

 

És molt saludable beure aigua directament des de la font, si es pot aguantar la seua frescor directa des del brollador i descansar en els bancs observant el paisatge que oferix el barranc amb els oms. Seguim a muntanya través cap a la font Camarilles, passant pel molí vell, un enorme salt d'aigua que aprofitaven antigament per a moldre el blat, a continuació arribem a la bassa dels moros, i dalt està la cova on es troba la nostra Mare de Déu de la Cova Santa.

 

Seguim pel pantà fins a la font Camarilles, descansem i continuem el recorregut fins a la font malaño, font de mal presagi per a agricultors i ramaders, quan fa la seua aparició, és com el naixement d'un riu, eixint aigua de totes les parts, davall de les pedres, al costat dels troncs dels arbres, des de les mateixes entranyes de la terra bull l'aigua a l'eixir, arramblant tot el camí fins al barranc de les coves. Continuem travessant la talaia rodejada d'ametlers fins al poble.

 

4) CHORRILLO-POCICO SANT VICENT- PEDRERA- ARENALS- TORÁS Des del rajolí continuem cap al pocico Sant Vicent, que abastia l'aigua per a la pedrera de pedra que hi ha a la dreta, pedra especial que s'usava per a construir forns de llenya, des d'allí podem apreciar el paisatge del barranc des de l'altre costat, i ens endinsem en els arenals, terraplens d'arena i grava natural, rodejats de pins fins a la carretera.

 

5) RUTA DE LLARG RECORREGUT DES DE TORAS-SABINAR- MASIA ELS PLANS- FOIA ELVIRA- SERRETETA- ALT DEL NAVAJO- ALT DE LA CRUZ- TALAIA- TORÁS Eixim des de Torás cap al sabinar, zona de romers, muntanya davall i roques porosas, creant figures al capritx de la naturalesa, i criant entre els seus porus multitud de plantes silvestres, utilitzades per a adorn de jardins. Seguim cap a la masia dels plans on habitaven els pobletans que cultivaven les terres d'esta masia. En direcció al turó ens trobem amb l'antiga masia de la Tancada lloc on va nàixer i es va criar l'il·lustre SR. D. ANTONIO PONS. Continuem cap a la foia Elvira passant per un enorme pineda, lloc on se situen els límits dels quatre termes municipals que són: Torás, El Toro, Barraques i Viver.

 

En la cima de la foia Elvira esta el pou d'aigua que abastix la població i el reg per als seus cultius. Seguim per la serratilla, zona de multitud de savines albes, una de les espècies protegides més valorades quant a ecologia, també carrasques silvestres, de les quals es recol·lecta la trufa negra, (tuber melanosporum), fong molt apreciat culinàriament per la seua aroma i sabor.

 

Pugem la muntanya a l'Alt del Navajo, situat a 1104 metres d'altitud sobre el nivell del mar, on es pot apreciar tot el terme d'El Toro, Barraques, Viver, Pina de Montalgrao, Jérica, Altura, Sacañet i Bejís, des d'este punt vorejant el tossal del límit d'El Toro i Torás arribem a l'Alt la Cruz a 1121 metres d'altitud, punt més alt del termes, la vista que oferix és immillorable, dau la seua varietat de contrastos entre cultius, roques, vegetació i el blau de les aigües del riu Palancia, que des d'este punt apreciem tot el seu naixement. Descendint cap a la Talaia observem el principal cultiu de Torás, “els ametlers”, la travessem i continuem cap a Torás.

 

6) RUTA TORÁS – LA BECADA-RACÓ D'ALMORZARES-PEÑA ROVELL-LA QUEIXAL- EL CERECILLO-REGAJO-TORÁS Eixim des de Torás cap a la becada, zona ramadera, ens endinsem en el racó d'esmorzares un fabulosa pineda custodiada per la penya rovell, roca emblemàtica recoberta d'hedres. Seguint el camí del bolaje pugem al queixal, límit entre Torás i Teresa, continuem al cerecillo, zona apropiada per a la cria del rabosot ibèric, passem pels corrals del bassal on s'unixen el barranc del sapero, el barranc hondonero i el barranc del cantalar, després d'admirar el paisatge continuem cap a Torás.

Dl Dm Dx Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 

Formulari de cerca

Site developed with Drupal